La natació artística és un esport que consisteix a fer una coreografia en una piscina, sincronitzats entre si i acompanyats amb música sub-aquàtica. Combina la natació amb la dansa i la gimnàstica. Treballa les habilitats físiques d’un nedador, d’un jugador de waterpolo i d’una ballarina: força, resistència, flexibilitat i velocitat, entre altres. La primera ballarina aquàtica va ser l’australiana Annette Kellermann a inicis del segle XX. És un esport olímpic des de 1984. La competició està regida pel reglament de la Federació Internacional de Natació.

​

Des del segle XX, la natació sincronitzada ha estat considerada predominantment un esport femení, amb els Jocs Olímpics d’estiu només hi participen esdeveniments de duet i equips femenins. Tanmateix, les competicions internacionals, nacionals i regionals poden permetre que els homes puguin competir, i FINA va introduir una nova competició mixta de duet als Campionats Mundials de natació de 2015. FINA va reanomenar oficialment l’esport de la “natació sincronitzada” a la “natació artística” el 2017, una decisió que ha enfrontat a una recepció mixta.